Tirant lo Blanc i la cavalleria.

TIRANT LO BLANC I LA CAVALLERIA

La part més important de la cavalleria es que la formen els cavallers:
Un cavaller és, en l'accepció més pura per a la paraula, una persona que munta a cavall, tenint una gran riquesa quant a significats i connotacions, ja que el fet de muntar a cavall ha significat una condició social molt diferent i canviant en les diferents etapes històriques. A això se li crida cavaller medieval.

La virtut més important d’un cavaller és:
La GENEROSITAT era una característica d'un cavaller. Per a contradir la debilitat de l'avarícia, els cavallers eren tan abundants com els seus recursos permetrien. Un cavaller generós pot recórrer millor la línia entre la misericòrdia i la justícia freda.

Tirant es un excel·lent cavaller i molt generós, com per exemple quan: L'emperador vol agraïr a Tirant els serveis prestats i li fa donació del comtat de Sant Àngel, però ell hi renuncia, perquè vol servir l'imperi generosament, sense ambicions de càrrecs ni recompenses lucratives de cap mena, i sol·licita que, en lloc seu, sigui lliurat a Diafebus juntament amb l'ofici i la capitania de gran conestable, cosa que és concedida per l'emperador. A propòsit de la investidura de Diafebus pels seus nous càrrecs, se celebren grans festes al castell de Malveí.

EL primer pas i el més important per als cavallers i tota la cavalleria es: Ser armat cavaller.
Al llibre de Tirant lo Blanc, Tirant és armat de la següent forma a les festes del rei d'Anglaterra, en un dels primers capítols de la novel·la:
Tirant va ser el primer que va rebre l'orde de cavalleria, va fer el jurament de rigor i el Rei d'Anglaterra li va donar el cop d'espasa, set donzelles la hi van cenyir i quatre cavallers li van posar els esperons; i va ser portat al tro reial per la Reina i una duquessa, i es va asseure al costat dels monarques. L'endemà, va fer els seu primer combat i, en presència de tota la cort, va matar un cavaller lluitant a cavall. Després va lluitar a peu i va aconseguir fer caure el cavaller de Muntalt, al qual va haver de matar perquè no va voler-se rendir a la seva lliberalitat. (extret del Resum de l'argument de la novel·la)

QUÈ ÉS L'ORDRE DE CAVALLERIA?
Els ordes de cavalleria apareixen al segle XIV amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, presents en les antigues ordes militars. La seva creació respon, sovint, a motius polítics i de prestigi dels poders que els atorguen. La creació d'aquest ordes respon a una exigència política: el sobirà fidelitza els vassalls nobles, recompensant-los amb un privilegi exclusiu que, a més, crea un nou vincle de fidelitat, ja que el cavaller deu obediència al mestre de l'orde, que és el sobirà.
A parir del segles XVII, els ordes de cavalleria seran substituïts pels ordes honorífics. Aquests introdueixen característiques diferencials: es jerarquitzen en diverses classes, poden recompensar persones alienes a la noblesa i tenen un àmbit d'especialització (per a militars, diplomàtics, civils, etc.).
Sovint, els ordes de cavalleria han acabat esdevenint purament honorífics, però mantenint una estructura o uns requeriments fidels als de l'època de creació.
L’ordre més important al llibre de Tirant lo Blanc és el de la Garrotera, segons conta la llibre el rei va agafar una lligacama, de cimolsa, que li va caure a una donzella mentre ballava. Un cavaller la va agafar del terra i el rei, que veié la lligacama en poder del cavaller, immediatament el cridà i li digué que la hi lligués a la cama esquerra, sobre la mitja, sota el genoll. I més endavant el rei va voler crear aquesta orde de cavalleria on tenien una cerimònia i una roba tota brodada de garroteres. Cada cavaller està obligat a portar-la tots els dies de la seva vida, i si se n'oblidés o no volgués portar-la, qualsevol rei d’armes, té potestat absoluta per treure-li la cadena d'or del coll o el que porti al cap, o l'espasa o el que porti, encara que sigui davant del rei o en qualsevol plaça major i que cada cavaller està obligat cada vegada que no la portarà a donar dos escuts d'or al rei d'armes, a l'herald o al porsavant, i aquests estan obligats a donar l'un, d'aquests dos escuts, a qualsevol capella de Sant Jordi per a cera, i l'altre escut és per a ell, perquè hi ha parat esment.

QUÈ ÉS L'ORDRE DE CAVALLERIA?
Començà durant els segles XVI i XVII a alleugerir-se, les armadures pesades ja no serveixen davant les piques i els arcabussers. En Europa central comença a desenvolupar-se una cavalleria lleugera, protegida a tot estirar per una cuirassa, i armada amb espasa i tres o quatre pistoles que s'acosta ràpidament als quadres d'infanteria, descarrega les seves armes a distància segura i es retira o càrrega contra els quadres quan fugen o es troben dispersos. A causa de la noves formes de combatre, amb tota la infanteria armada amb fusell i bayoneta, la cavalleria sembla ressorgir amb força en el XVIII. Donada la lentitud del procés de càrrega del fusell i que en la pràctica és impossible encertar amb seguretat a una distància major de 100 metres, una força capaç d'avançar a gran velocitat pel camp de batalla i efectuar una càrrega impetuosa sembla de gran utilitat. La cavalleria d'aquest període se sol dividir en pesada i lleugera. La pesada munta grans cavalls, de vegades amb proteccions en la part frontal de l'animal, armada amb espasa o llança; està pensada per a llançar-se de front contra la infanteria, provocant amb el pes i ímpetu de la seva càrrega bretxes en les línies per a després dispersar i exterminar als infants. Els coraceros francesos i els lanceros polonesos són exemples d'aquest tipus de cavalleria. La cavalleria lleugera munta cavalls ràpids i més petits, i va armada generalment amb sabre; està pensada per a l'exploració, fustigació de l'enemic i persecució en fugida. Els húsares són un típic exemple d'aquesta classe de cavalleria.

Al llibre de tirant lo Blanc la trobem a partir del capítol 234, quan Tirant s'ha escapat saltant per una finestra del palau imperial (on havia passat la nit al llit de Carmesina tocant-la sense posseir-la). En la caiguda s'ha trencat una cama i es lamenta de dolor. Hipòlit i el vescomte de Branches el senten, però confonen la seva veu amb la d'una dama:
-Per pietat, anem-hi -va dir el Vescomte- i si és una dona o una donzella que hagi de menester ajuda, donem-la-hi si podem, ja que hi estem obligats per art de cavalleria.

Què són els vots cavallerescos?
Eren una declaració que feia un cavaller d'abstenir-se de fer una determinada cosa fins a haver participat en un fet d'armes en unes determinades condicions.
Els vots cavallerescos, que eren molt freqüents al segle XV, s'exterioritzaven amb un detall cridaner, espectacular o humiliant, de manera que tothom pogués veure que qui el portava havia fet un vot. Com per exemple, el que han de fet els cavallers que volen entrar a la fraternitat de l’orde de la Garrotera.
El vot permetia als cavallers exercitar-se en les armes només pel plaer d'exhibir-se i constituïa un entrenament, també, en la valentia, virtut imprescindible per poder dur a terme amb èxit la vida cavalleresca, plena de perills.