Plany que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana

I
Consirós cant e planc e plor
pel dol qe.m a sasit et pres
al cor per la mort Mon Marqes,
En Pons, lo pros de Mataplana,
qi era francs, larcs e cortes,
e an totz bos captenimens,
e tengatz per un dels melhors
qi fos de San Marti de Tors
tro...et la terra plana.

II
Loncs consiriers ab greu dolor
a laisat e nostre paes
ses conort, qe no.i a ges
En Pons, lo pros de Mataplana;
paians l'an mort, mais Dieu l'a pres
a sa part, qe.l sera garens
dels grans forfatz et dels menors
qe.ls angels li foron auctors,
car mantenc la lei cristiana.

III
Marqes, s'eu dis de vos follor,
ni motz vilans ni mal apres,
de tot ai mentit e mespres
c'anc, pos Dieu basti Mataplana,
no.i ac vassal qe tan valges,
ni qe tant fos pros ni valens
ni tan onratz sobre.ls aussors;
jas fosso ric vostr'ancesors;
e non o dic ges per ufana.

IV
Marqes, la vostra desamor
e l'ira qu'e nos dos se mes
vlogra ben, se a Dieu plages,
ans qu'eissisetz de Mataplana,
fos del tot pais per bona fes;
qe.l cors n'ai trist e.n vauc dolens
car no fui al vostre socors
qe ja no m'en tengra paors
no.us valges de la gent truffana.

V
E paradis el luoc melhor,
lai o.l bon rei de Fransa es
prop de Rolan, sai qe l'arm'es
de Mon Marqes de Mataplana;
e mon joglar de Ripoles,
e mon Sabata eisamens,
estan ab las domnas gensors
sobr'u pali cobert de flors,
josta N'Olivier de Lausana.


Contingut:
El Marquès Ponç de Mataplana ha mort i Guillem de Berguedà el recorda de manera dolorosa. Recorda com era ell, les seves virtuts i el “lloa” per dir-lo d’alguna manera. També reflexiona sobre el seu comportament que ha tingut amb ell i li demana disculpes. Acaba dient que encara que s’hagi mort, el seguiran recordant.

És un plany perquè plora la mort del Marquès Ponç de Mataplana. Segueix l’estructura típica del plany:
- Invitació al plany: Diu a qui va dirigit el plany (Marquès de Mataplana)
- Llinatge del difunt: Descriu com era la persona a qui va dirigit el plany.
- Enumeració de les terres o persones entristides per la seva mort
- Elogi de les virtuts del difunt que el trobador molt sovint diu que desapareixeran amb el mort.
- Oració per demanar la salvació de l’ànima del difunt.
- Dolor produït per la seva mort.