Cançó

Cançó de Ponç D’Ortafà

I
Si ai perdut mon saber
qu'a penas sai on m'estau,
ni sai d'on ven ni on vau,
ni que•m fau le jorn ni•l ser;
e soi d'aital captinensaque no velh ni posc dormir,
ni•m plai viure ni morir,
ni mal ni be no m'agensa.

II
A per pauc no•m desesper
o no•m ren monge Jau,
o no•m met dins una frau
on hom no•m pogues vezer.
Quar trahitz soi en crezensa
de cella qu'ieu plus dezir,
que•m fa suspiran languir
quar ni franh ma convinensa.

III
Ja mai non cug joi haver
ni un jorn estar suau,
pos midons m'a solatz brau
ni me torn'en non caler.
No sai on m'aia guirensa:
com plus ieu pes e cossir
que•il pogues en grat servir,
adoncs creis sa malvolensa.

IV
A gran tort me fai doler,
qu'ieu sia pendut en trau
si ja segui autr'esclau
pos m'ac pres en son poder
ni fis endreig lieis faillensa;
mas sol aitan, so malbir,
quar la tem e n'aus ben dir
e quar li port benvolensa.

V
Per re no•m posc estener
qu'ieu no l'am et non la lau,
quar la gensor qu'on mentau
es, e non ment e dic ver;
ab que prezes penendensa
dels turmens que•m fai sufrir;
e si's denhes convertir
er complida sa valensa.

VI
eu soi aissel que no tensa
ab sidons, ni no m'azir,
ni•m sai de res enardir
mas de so qu'a leis agensa.

VII
E soi sel que fai semensa,
e sai celar e cobrir
miels qu'autre drutz, e grazir
qui•m fa secors ni valensa.

Celar: Amagar
Drutz: Amant
Franh: Trenca
Cug: Penso


Comentari:

És una cançó on el trobador es troba totalment enamorat a la dama que aquesta no li fa cap cas, a més de que pertanyen a classes diferents. Però en aquesta cançó de Ponç D’ Ortafà no es veu cap senyal clara de a qui pot anar dirigit o qui es la seva dama.

Pertinença al gènere:

És una cançó perquè es nota i es veu clarament que el trobador ha expressat tots els seus sentiments i el que sent cap a aquesta dama per tant té com a tema principal l’amor cortès que es el que més caracteritza a les cançons del S. XII i S. XIII. i esperen a canvi una mirada o una paraula de la seva dama