Cançó:

Lo dous cossire
que.m don'Amors soven,
dona, .m fai dire
de vos maynh ver plazen.
Pessan remire
vostre cors car e gen,
cuy ieu dezire
mais que no fas parven.
E sitot me desley
per vos, ges no.us abney,
qu'ades vas vos sopley
ab fina benevolensa.
Dompn'en cuy beutatz gensa,
maytans vetz oblit mey,
qu'ieu lau vos e mercey.

Traducció:

El dolç neguit
que em dona amor sovint,
dona, em fa dir
de vós molts versos agradables.
Pensant contemplo
el vostre cos estimat i gentil,
el qual desitjo
més que no faig evident.
I encara que em desencamino
per vós, no abjuro de vós,
que sempe us suplico
amb amor fidel.
Senyora en qui la bellesa brilla,
moltes vegades m'oblido de mi,
quan us lloo i us demano.

Traducció de les paraules:
Cossire: Neguit
Desire: Desitjo
Sopley: Suplico
Mercey: Demano

Comentari:
aquesta cançó narra l'amor del trobador capa a aquella donzella que es veu que aquest amor no és gaire correspós ja que és lamenta de no poder-la tindre amb ell i a més, a vegades el seu pensament cap a la donzella es tant fort que soblida de la seva persona.

Pertinença al genere:
Aquest fragment és una canço perqué apareix l'amor cortés que és un tipus d'amor on s'expressa tot el que sa sent pe una dama i que surt als segles XII i XIII.