poemes

1.

Pues si tan breve se nombra,

De nuestra vida gocemos

El rato que la tenemos:

Comamos hoy y bebamos,

Que mañana moriremos

CALDERÓN DE LA BARCA, El gran teatro del mundo

Tòpic literari: Fugit irreparabile tempus (que ens porta a pensar en el Carpe Diem)
Figures retòriques: Hipèrbaton
Paràfrasi: Dona sentit clarament al seu tòpic literari, ja que diu que disfrutem al màxim cada moment ara que podem, perque despres no podrem tornar enrerei finalment morirem.


2.

(...) coged de vuestra alegre primavera

El dulce fruto, antes que el tiempo airado

Cubra de nieve la hermosa cumbre (...)


GARCILASO DE LA VEGA, Soneto XXIII

Tòpic literari: Carpe Diem
Figures retòriques: Personificació i epítet
Paràfrasi: Parla de que hem de difrutar la vida abans de que s’acabi el temps i ja no ho poguem fer. Compara la nostra vida amb les estacions de l’any.


5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi?
M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

Tema: Sic transit gloria mundi.
Figura retòrica: Pregunta retòrica.


6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.
LORENZO DE MÉDICI

Tema: Sic transit gloria mundi.
Figura retòrica: Enumeració.


8.

Per lo golfo d’est món corrent Fortuna

Anam amb vents contraris navegant

I trobam-nos molt baix arrastrant

Pensar tenir los peus sobre la lluna;

(...)

Delits, riqueses, honres, majestats

No poden saciar l’enteniment

Creat per a gosar béns eternals.

(...)

Francesc Vicenç Garcia


Tòpic litertari: Sic transit gloria mundi
Figures retòriques: Hipèrbaton i enumeració
Paràfrasi: Parla de que les coses materials no han de ser el mes important d’aquest món, ja que no son per sempre. Critica d’alguna manera que d’això la gent no se n’adona i dona massa importància a aquestes coses.


9.

Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els postres dills, amb veu severa, preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera?
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?

Tema: Ubi sunt.
Figura retòrica: Personificació ( Alça’t, oh Barcelona), pregunta retòrica (què has fet de ta senyera?)

10.

Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
Què en treu l’home
de tots els treballs
amb què s’afanya sota el sol?

Tema: Fugit irreparabile tempus.
Figura retòrica: Pregunta retòrica ( què en treu l’home/de tots els treballs/amb què s’afanya sota el sol?


11.

Que n'ets, de bella, estimada meva,que n'ets, de bella!Els teus ulls són colomsdarrere el teu vel.La teva cabellera és com un ramat de cabresque baixen de les muntanyes de Galaad.Les teves dents són un ramat d'ovelles tosesque pugen de banyar-se.Totes ven aparellades, no n'hi ha cap sense companya.Com un fil escarlata són els teus llavis,la teva boca és un encís, dues meitats de magrana són les teves galtesdarrere el teu vel.El teu coll és com la torre de David,que s'alça sobre els cims;hi ha penjats mil escuts,tots els trofeus dels guerrers.
Tòpic: descriptio puellae
Figures rètòriques: Anáfora, Metàfora i Comparació
Paràfrisis:
Que n'ets, de guapa, estimada meva,que n'ets, de guapa!Els teus ulls són preciososdarrere el teu mocador.La teva cabellera és arrissada.Les teves dents són blanques i perfectes,totes ven alineades.Els teus llavis són vermells i prims,la teva boca és molt bonica, Les teves galtes són vermelles i darrere el teu mocador.El teu coll és bonic i llarg;ple de joies,que t'han donat els homes que t'han estimat.


12.

Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.



Tema 1: Carpe diem
Tema 2: Fugit irreparabile tempusFigura retòrica: paradoxa, pregunta retòriques, metafora, personificació i anafora




Falten poemes ja que en Sergi Rincón aquests dies ha estat malalt i no ha pogut passar-nos la feina.